Blocs electorals

Posted on Octubre 31, 2010

7


* * * en castellano abajo * * *

Ha començat ja la campanya electoral a Catalunya? Perdoneu, des d’aquí no estic al cas. I a més, aquest any, per primer cop, no votaré. Diré que em fa mandra, que això de votar per correu és massa complicat I així no hauré de donar més explicacions. Si algú vol convencer-me perquè ho faci, endavant, deixo el debat obert.

Però preguntava això de la campanya perquè avui l’Ernesto, el meu company de pis, m’ha passat un vídeo que m’ha fet pensar en la història dels blocs electorals als mitjans.

He vist que això de marcar els temps i l’ordre d’aparició segons la representació parlamentària, a partir d’ara també serà obligatori per les cadenes privades. No m’estranya que els periodistes estiguin enfadats. Com diuen al manifest del col·legi de periodistes, no hi pot haver periodisme si l’estat no accepta la independència de la premsa. Hi estic d’acord. Primer defensen la llibertat de premsa, la llibertat d’expressió, llibertat de bla bla bla… i quan tot això els va en contra, canvien les normes. Quin discurs tan sòlid!

Però al que anava. Pot ser que fent la repartició de temps, a un partit li toquin 10 segons? I cinc? I tres? I… menys de tres?! És que això, a Chile, passa. No amb el bloc electoral dels informatius, però sí amb l’espai destinat a la propaganda. A les eleccions al senat de 1997, a una diputada independent li van tocar 0,8 segons. Es deia Rosa, i era d’Arica. Però no va tenir temps ni de dir això, la pobra. A l’spot només va aconseguir dir “Rosa de Aric”. Ni la a hi va cabre. Podeu creure que no he trobat el vídeo? Potser no es poden penjar coses de menys d’un segon a youtube…

Però si que us passo el vídeo que ha trobat l’Ernesto. A aquest diputat li van pertocar la friolera de… 3 segons! Aquest és el vídeo.

Efectiu, eh?

* * * * *

¿Ya ha empezado la campaña electoral en Cataluña? Perdonadme, desde aquí no lo sigo. Y además este año, por primera vez no voy a votar. Voy a decir que me daba pereza, que votar por correo es demasiado complicado. Y así no tendré que dar más explicaciones. Si alguien quiere convencerme para que lo haga, adelante, dejo el debate abierto.

Pero preguntaba lo de la campaña porque hoy, Ernesto, mi compañero de piso, me ha pasado un vídeo que me ha recordado a la cosa de los bloques electorales en los medios.

Ví que eso de marcar los tiempos y el orden de aparición según la representación parlamentaria, también será obligatorio para las cadenas privadas. No me extraña que los periodistas estén enfadados (aquí va un link donde explica la cuestión). Como dicen en el manifiesto del col·legi de periodistes, no puede haber periodismo si el estado no acepta la independencia de la prensa. Estoy de acuerdo con eso. Primero defienden la libertad de prensa, la libertad de expresión, libertad de bla bla bla… y cuando les perjudica, cambian las normas. ¡Que discurso tan sólido!

Bueno, a lo que iba. ¿Puede ser que en la repartición de tiempo, a un partido le toquen 10 segundos? ¿Y cinco? ¿Y tres? Y… ¡¿menos de tres?! Esto, en Chile, pasa. No pasa con el bloque electoral de los informativos, pero si con el espacio destinado a la propaganda. En las elecciones al senado de 1997, a una diputada independiente le tocaron 0,8 segundos. Se llamaba Rosa, y era de Arica. Pero la pobre no tuvo tiempo ni de decir eso. En el spot sólo pudo decir “Rosa de Aric”. No cupo ni la última a. ¿Podéis creer que no he encontrado el vídeo? A lo mejor no se  pueden colgar cosas de menos de un segundo en youtube…

Pero si que os paso el vídeo que ha encontrado Ernesto. A este diputado le corresponde la friolera de… ¡3 segundos! Este es el vídeo.

Efectivo, eh?

Posted in: Uncategorized